Què distancia Los Soprano de El mentalista? Quina diferència existeix entre els Manel i One direction? Per què considerem literatura Jaume Cabré, però ens resistim a col·locar Agatha Christie al mateix prestatge? Argumentat de maneres molt diferents, la resposta sol anar per ací: unes són mostres originals i amb estil de diferents arts; en canvi, les altres són repeticions d’uns patrons fàcils d’entendre i de descodificar que ens ajuden a passar l’estona. Amb totes les matisacions i dubtes possibles que poblen l’espai fronterer entre els dos extrems.
Quan recomanem un llibre a un adolescent, hem de seguir un criteri paregut al que nosaltres tenim com a adults. L’adolescent pot recórrer a la literatura com a esplai, igual que ho fa en el cas de la música i o de Youtube. Així, la nissaga Crepúscle o els volums en sèrie de Laura Gallego poblaran els seus prestatges com ho fan els llibres de ciència-ficció en el meu cas. És un signe de normalitat. Però nosaltres, com a adults, els direm: “Compte! Això és un entreteniment. Quan tingues temps i ganes jo et recomanaré literatura”.
Els pares i els docents han de desterrar la idea de recomanar llibres perquè “crec que t’agradaran”. Si pensem que un llibre els agradarà, que se’l compren amb les seues estrenes. Nosaltres li plantejarem reptes, igual que fem quan li demanem que es matricule sol a l’institut, quan l’obliguem a parar taula o quan els animem que ens acompanyen a una obra de teatre. La nostra frase fetitxe serà: “Ja sé que no t’agradarà. A veure si ets prou adult per a desmentir-m’ho”.
Per això, en este bloc mai valoraré els llibres per si agraden o no, sinó per la seua qualitat literària en relació a la capacitat de comprensió de cada franja d’edat. L’únic que em permetré serà indicar quin ensenyament literari podem traure de cada obra. Un llibre que permeta introduir el lector jove en la novel·la negra clàssica, potser no tinga qualitat literària, però sí que permet conéixer el gènere per a després entendre’n les transgressions.
Dit això, provem de fer una divisió de gèneres…