DITS LLARGS o l’herència de Sharpe

Si preguntem a un jove què li agrada llegir, sempre diu: “de risa o de misteri”. Sabeu una cosa? No és cert.

MAR DE FONS

Arribe a Mar de fons per una qüestió ben prosaica: rebregant una biblioteca escolar veig ni més ni menys que set còpies de l’obra de Pep Castellano. Pense, doncs, que algú, en algun moment, ha cregut important tindre totes aquelles còpies allà i que cal aprofitar-les.

Tzoé per llevar-me un trauma

Si parlem de noms clàssics de la nostra literatura juvenil, Isabel-Clara Simó ha d’ocupar un lloc preferent. Jo encara recorde la mala estona que em vaig passar en el transcurs de l’extint 1r de BUP llegint Raquel, pensant si a aquella pobra xica no li podia eixir res bé. Amb el temps, he entés que la protagonista no tenia cap designi diví en contra, sinó que era el reflex d’eixe estat melodramàtic constant tan propi dels adolescents. Però aquell regust em va quedar a dins.

Les ombres del bosc: clàssic actual

Caldrà valorar Vicent Enric Belda com una de les grans veus de la nostra literatura juvenil. De fet, va ser el nom de l’autor d’Agullent el que em va animar a començar la lectura d’esta complexa novel·la

Guardians i protectors. Imitant Jules Verne

Jesús Cortés és un d’eixos noms recurrents en la literatura juvenil en valencià. Amb este volum publicat en 2013, el torrentí mostra ofici, habilitat narrativa i una correcta dosi d’imaginació.

Coolman i jo: riem?

Coolman i jo és la perfecta demostració del que pot fer una bona campanya publicitària per al món editorial.