Caldrà valorar Vicent Enric Belda com una de les grans veus de la nostra literatura juvenil. De fet, va ser el nom de l’autor d’Agullent el que em va animar a començar la lectura d’esta complexa novel·la a meitat camí entre el gènere policíac i la novel·la gòtica de monstres fantàstics. Tot i això, en l’obra s’acaba imposant la part més realista per a elaborar una història situada en una València actual amb uns personatges interessants i ben elaborats.
Resulta interessant l’alternança de narradors i el treball en el perfil dels personatges. Però sense dubte el gran encert de l’obra són aquells capítols anomenats “Sobre homes i monstres” (que només al final de l’obra descobrirem què són en realitat). La reflexió a la que un adult arriba és que els límits entre la normalitat i la malaltia són de vegades fins. I que la literatura i la realitat es barregen moltes vegades de manera indestriable. D’esta lectura profunda, de segur que alguna cosa en queda.
Belda sap escriure molt bé. Té estil. Si no he començat este bloc amb una de les seues obres anteriors (L’estirp de l’horror) és perquè tinc la seua lectura més llunyana. En aquella sabia construir una història atemporal en la tradició de les millors obres sobre éssers fantàstics. Amb Les ombres del bosc, Belda demostra que també sap fer creïbles uns policies que, ni parlen com en una pel·lícula americana ni necessiten renegar per resultar efectius.
TÍTOL: Les ombres del bosc
AUTOR: Vicent Enric Belda
LECTORS: 15-17 anys
VALORACIÓ: 👌👌👌👌
mecanoscritsotalasorra 