Si parlem de noms clàssics de la nostra literatura juvenil, Isabel-Clara Simó ha d’ocupar un lloc preferent. Jo encara recorde la mala estona que em vaig passar en el transcurs de l’extint 1r de BUP llegint Raquel, pensant si a aquella pobra xica no li podia eixir res bé. Amb el temps, he entés que la protagonista no tenia cap designi diví en contra, sinó que era el reflex d’eixe estat melodramàtic constant tan propi dels adolescents. Però aquell regust em va quedar a dins.
Així que quan em vaig assabentar que Simó tenia una nova obra juvenil, no vaig tardar a llegir-la per saber què hi hauria al darrere. Tzoé (almenys els primers capítols), són una demostració de per què cal que els joves lligen literatura el més seriosa possible: un plantejament interessant, una prosa àgil i de qualitat, un misteri atraient.
En canvi, el desenvolupament de la història va fent que un lector avesat arrufe el nas. Aquelles primeres sospites d’un poder ocult, es van convertint en una història menys i menys versemblant. La relació entre la doctora amargada i el feliç masover grinyola. I tot plegat deixa la sensació que haguera pogut ser millor.
Isabel-Clara Simó ha sigut guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (una de les poquíssimes dones que ho ha aconseguit), és alcoiana i ha estat sempre una figura mediàtica. La possibilitat de mostrar l’obra de l’autora als lectors joves resulta impagable. Així que, sense que servisca de precedent, valorarem positivament l’obra, encara que siga perquè els joves d’ara no és queden amb el rum-rum de panxa amb què em vaig quedar jo a la seua edat.
TÍTOL: Tzoé
AUTOR: Isabel-Clara Simó
LECTORS: 13-15 anys
VALORACIÓ: 👌👌👌 (ni que siga per l’ofici mostrat).
mecanoscritsotalasorra 