Tzoé per llevar-me un trauma

Si parlem de noms clàssics de la nostra literatura juvenil, Isabel-Clara Simó ha d’ocupar un lloc preferent. Jo encara recorde la mala estona que em vaig passar en el transcurs de l’extint 1r de BUP llegint Raquel, pensant si a aquella pobra xica no li podia eixir res bé. Amb el temps, he entés que la protagonista no tenia cap designi diví en contra, sinó que era el reflex d’eixe estat melodramàtic constant tan propi dels adolescents. Però aquell regust em va quedar a dins.