Coolman i jo: riem?

Coolman i jo és la perfecta demostració del que pot fer una bona campanya publicitària per al món editorial.

Obrim el mecanoscrit

La literatura juvenil no existix. No ha existit mai. Ni les rondalles tradicionals, ni els grans clàssics dels segles XIX i XX estaven pensats per als pre/proto/pseudo/post adolescents. El jovent tenia altres coses a fer. No ho sé: tirar pedres, ajudar a les tasques del camp, fer bromes al capellà del poble, matar gats. La literatura era una cosa massa seriosa com per pensar en un grup reduït de població, que, a sobre, es troba en aquells llimbs que voregen la ingenuïtat, la inexperiència, les hormones, la consciència en parts iguals.