NO EMPRENYEU EL TORRENT (No emprenyeu el comissari!)

U, fullejant llibres en una biblioteca (que és una cosa molt vintage, per cert) descobreix coses. I jo, em vaig adonar fa poques setmanes que no havia llegit No emprenyeu el comissari! Sempre havia inclòs aquest llibre amb el tick de llegit, però devia haver devorat altres històries de Butxana (Un negre amb un saxo, Cavall i rei, etc.) Però no aquesta novel·la que, en poc de temps, ha passat de ser un llibre dels que “molaven” a un clàssic de la nostra novel·la negra. I a més, la vaig trobar en una d’aquelles edicions de 3i4 (on està ara, aquesta editorial?).

Acabarem pensant que l’únic criteri per considerar que una novel·la és juvenil és que no supere les 250 pàgines!

De fet, recordava les històries de la nissaga com a novel·les vives, pròximes, divertides. I divertides ho són, però els més de 30 anys que han passat dibuixen una València que ja no és la mateixa. Una València de ionquis pels carrers, de pocs turistes, sense l’impacte dels 20 anys de governs de dreta, on és creïble sentir gent de barris parlant valencià…

I per què porte a aquest racó No emprenyeu el comissari!? Doncs perquè revisant si encara es feien edicions de la novel·la, per a la meua sorpresa vaig comprovar que estava inclosa en la col·lecció “Columna jove”. Sí senyor, una història amb prostitució, drogues, tabac, assassinats, comentaris ARA considerats extremadament masclistes. Al final acabarem pensant que l’únic criteri per considerar que una novel·la és juvenil és que no supere les 250 pàgines!

Per suposat, la novel·la resulta útil per conéixer un període important de la nostra literatura: l’obertura de la novel·la al gran públic, el Ferran Torrent més divertit, la societat valenciana de final del segle XX. Tot i això, també u s’adona que Torrent ha madurat amb el temps i s’ha convertit en un narrador més solvent. La història paral·lela dels Terra Lliure resulta difícil de casar amb la història principal (quan Torrent és un mestre en la confluència de trames) i tampoc algunes reflexions sobre l’entorn social resulten massa literàries: “Un dia la consigna fou fer diners, i ni això aconseguiren, ja que més de la meitat de les fàbriques havien tancat”; “els termes de Paterna i la Canyada, terme, aquest últim, de progressiva decadència social com a zona d’estiueig de la classe alta”.

Tot i això, és clar que els joves de hui reben un bombardeig d’informació prou més agressiu que les històries de Butxana, en les quals, al darrere de tot, subjau la crítica social cap a un país hipòcrita, que oblida d’on vénen els poderosos, els policies més prestigiosos, i que condemna els més desafavorits en un clar desequilibri de la justícia. Bé, vist així, potser trenta anys no en són tants.

emprenyeu

TÍTOL: No emprenyeu el comissari
AUTOR: Ferran Torrent
LECTORS: 16 anys-adult
VALORACIÓ: 👌👌👌

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s