Arribe a Mar de fons per una qüestió ben prosaica: rebregant una biblioteca escolar veig ni més ni menys que set còpies de l’obra de Pep Castellano. Pense, doncs, que algú, en algun moment, ha cregut important tindre totes aquelles còpies allà i que cal aprofitar-les. La col·lecció (“La bicicleta negra” de Tàndem) sempre m’ha paregut encomiable pel seu esforç d’oferir literatura de gènere negre per a joves. Les il·lustracions i la portada, no m’agraden, en canvi. Però l’editorial té fins i tot una guia didàctica.
El que em trobe és un llibre amb un bon domini lingüístic, que aporta vocabulari sobre el món de la pesca i la mar. També m’agraden uns joves que no es volen fer els “malotes” i un entorn poc conegut que s’allunya de l’institut. Però…
Peixos gegants fugats d’una piscifactoria? El plantejament sembla poc atractiu per al lector jove i, certament, el desenvolupament de la història pareix bastit a partir del motle habitual de la investigació juvenil: xicots espavilats- situació estranya- investiguem com si fórem professionals- només avisem la policia al final. Sona a pel·lícula ja vista. A més, la profusió de personatges en 120 pàgines resulta per moments excessiva.
Peixos gegants fugats d’una piscifactoria? El plantejament sembla poc atractiu per al lector jove
En definitiva, que recomanar Mar de fons a aquells lectors poc avesats a la lectura no els farà incorporar-se. I als que sí són lectors, potser els forcem a llegir una història poc versemblant i massa ancorada en els clixés de la literatura juvenil per encàrrec.
TÍTOL: Mar de fons
AUTOR: Pep Castellano
LECTORS: 13-15 anys
VALORACIÓ: 👌👌
mecanoscritsotalasorra 