LIKE A PEDRA DE TARTERA

Els adults amb una certa consciència històrica i social hem vist tantes pel·lícules, hem llegit tants articles i llibres sobre la guerra civil, que en ocasions ens pot fer un poc de mandra acarar-nos a una altra obra ambientada en aquest període. Ja només somiem alguna visió innovadora. Altres, en canvi, diuen que és necessària una visió imparcial, que no parle de bons i roïns.

Vos diré una cosa: els joves no en tenen ni pruna de la guerra civil. Ho hem donat tot per tan sabut, que hem oblidat que els avis dels adolescents d’ara ja no van estar al front, ja no els van matar a familiars. Com a molt, tindran algun iaio que va haver de deixar d’estudiar prompte. Per això és tan necessari que lligen sobre el període i, al contrari de l’equidistància benpensant de la societat mediàtica actual, necessitem obres que els diguen que la guerra va atropellar uns i altres, sí; que van morir d’un bàndol i de l’altre, sí… però han de saber que sí que hi havia roïns.

Pedra de tartera parla de biaix sobre la guerra, però ens demostra com va sacsejar fins i tot la gent apolititzada que volia passar de puntetes. La història de Maria Barbal tracta d’un personatge titella dels pares, titella dels padrins que la van acollir, titella de l’home… Ens estimem a la pobra Conxa. I per això mateix, la injusta brutalitat del règim ens afecta com a lectors. Si parlem sobre ideologies polítiques referides a la guerra, ens acabarem trobant amb justificacions de la dictadura. En canvi, Pedra de tartera demostrarà la injusta repressió (i ja de pas, farà entendre l’actualitat: els càstics per trencar l’ordre constitucional no són exclusiva del franquisme, no?).

Però espai! Pedra de tartera és, sobretot, una tendra obra literària. Un llibre que permetrà conéixer al lector jove (i recordar a l’adult) com era la vida rural, que va ser aquella oblidada frase de “quan vam estar evacuats”, com es vivia sense comunicació instantània, com les dones es vestien de dol fins a la mort, com els capellans s’autonomenaven veu de la consciència o com els matrimonis es parlaven sense intervenció prèvia de les pobres xiques criades per ser mestresses.

Tot plegat en unes escasses 120 pàgines que només tenen el problema de l’última part de l’obra, que condensa un grapat d’anys en unes poques pàgines i difumina la part essencial de la història. Tot i això, el recurs serveix per explicar com aquells moments van influir en la resta de la vida futura dels personatges.

Així, si volem endinsar el lector jove en la literatura adulta i situar-los en el que va suposar la dictadura, Pedra de tartera pot ser una potent arma per a aconseguir els dos fins. No en va, l’obra ja s’ha convertit en un autèntic clàssic traduït a moltes llengües i amb nombroses reedicions des dels anys 80.

Deixe, com a mostra, una fotografia meua d’una estada a Alemanya on vaig trobar l’obra de Barbal.

Foto0026

TÍTOL: Pedra de tartera
AUTOR: Maria Barbal
LECTORS: 16 anys- lectura adulta
VALORACIÓ: 👌👌👌👌

http://www.ccma.cat/video/embed/3003770

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s