Coolman i jo és la perfecta demostració del que pot fer una bona campanya publicitària per al món editorial. El lliurament del primer capítol del llibre en forma de fascicle, acompanyat amb uns passatemps, va fer que tots els centres giràrem la nostra vista cap a este producte alemany que es pot qualificar d’això: producte.
Un lector adult poca cosa podrà traure en clar del llibre. De fet, és una successió de dos o tres anècdotes en les quals un maldestre protagonista, Kai, inventa un superheroi fantàstic que li serveix per justificar la seua malastrugança. Una virtut del llibre és aproximar-se a l’esperit de la saga Wilt. L’humor, que tant difícil és de plasmar en lletra escrita, esdevé l’únic objectiu de la novel·leta.
Rüdiger Bertram té la virtut de fugir dels personatges perfectes, de la imatge de família ideal i de la moral fàcil. De tota manera, als joves lectors (no més de 12 anys) els fa falta un reforç per part de l’adult perquè entenguen la comicitat de les escenes. Si un pare ajuda a visualitzar la ridiculesa de les situacions, el lector jove riurà i ja haurem guanyat alguna cosa.
Per a introduir els lectors joves en la literatura còmica estil Wilt